El pròxim 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, Toni Subirana llançarà el seu nou senzill La ginesta. Ja fa molts anys que el cantautor va posar música a aquest poema de Joan Maragall que sempre ha format part del repertori dels seus concerts però que encara no comptava amb un enregistrament sonor. Ara ja podem assaborir aquesta cançó amb una instrumentació mínima però molt acurada, amb la seva guitarra i l’acompanyament dels seus músics habituals, Alfons Rojo (mandolina) i Eduard Altaba (contrabaix). Una cançó per celebrar aquest Sant Jordi i donar la benvinguda “al temps de la calor”

Fes clik i escolta-la a Spotify

Portada del single

Quan era un adolescent de setze anys vaig musicar La ginesta de Joan Maragall. En aquell moment no sabia que era un poema molt conegut i que inclús ja se li havia posat música. De totes maneres, gràcies a

Toni Subirana vist pel pintor Jordi Maragall, nét del poeta. (1981)

l’atreviment de la ignorància, vaig fer un treball del que n’estic molt satisfet. Recordo que la vaig enregistrar en una casete i el meu pare em va portar a la casa del poeta on vivia el seu fill que en aquell moment era absent.  Vaig deixar la cinta i passats uns dies vaig rebre la trucada de felicitació del senyor Maragall encoratjant-me a posar música a altre poemes del seu pare i demanat-me permís per afegir-la a l’arxiu del poeta. També el president Pasqual Maragall va tenir coneixement d’aquesta versió i el seu germà, el pintor Jordi Maragall, que per aquell temps em va fer un dibuix cantant al meu estudi  que va signar amb una dedicatòria on deia “Recorda´t de Ramon Llull”.  Després de interpretar-la durant tots aquests anys als escenaris, ara m’he decidit a enregistrar-la tal com la canto sempre, amb la meva guitarra i amb dos companys de viatge habituals, Alfons Rojo (mandolina) i Eduard Altaba (contrabaix). Bon Sant Jordi a tothom!

Toni Subirana

La ginesta

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura;

l’estisora va enrenou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor me n’ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu,

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l’he tinguda lligada

m’he girat de cara al mar…

M’he girat al mar, de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

Lletra: Joan Maragall

Música: Toni Subirana