
Una havanera de Nadal
Publicado el diciembre 22, 2011Toni Subirana converteix en havanera un pema de Nadal de Tomàs Garcés
PESSEBRE VORA EL MAR
Un bressol arriba pels camins de l’aigua.
Quan l’estrella es colga i ja apunta l’alba
I es desperta, rosa la muntanya alta,
en els horts s’enfila la flor de la canya
I un bressol arriba pels camins de l’aigua.
Un bressol de fusta com un buc de barca.
Sense fressa corre damunt l’aigua blava,
i cap rem l’apressa ni li calen ales.
Un bressol arriba pels camins de l’aigua.
Sant Josep l’espera en un clot de cala.
Sospirant, la Verge també l’atalaia,
Que l’infant tremola a la seva falda.
La claror del dia arrossega l’alba.
Un bressol arriba pels camins de l’aigua.
Lletra: Tomàs Garcés / Música: Toni Subirana
En el centenari de la mort de Joan Maragall
Publicado el diciembre 19, 2011
El 20 de desembre fa justament cent anys que va morir el poeta Joan Maragall. Res millor per commemorar aquesta data que un conegut poema de Nadal del propi Margall que Toni Subirana va convertir en cançó.
“Em va agradar molt posar música a aquest poema perquè és d’aquells que els nens aprenen a l’escola i el reciten enfilats a una cadira la nit de Nadal”. Vaig poder compartir aquesta cançó amb els nens de l’escola de Bordils (Girona) en una actuació de la que guardo molt bon record per l’entusias-me del professorat i dels alumnes que es van implicar amb moltes ganes en tot el procés de preparació d’aquest entranyable concert. Aquesta cançó i alguna més van passar a formar part del repertori de l’escola que la canta en el seu tradicional concert de nadales”.
Veure el vídeo Els núvols de
Nadal
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i em veureu com infant que somnia,
que riu a lo que es veu
amb els ulls aclucats.
Lletra: Joan Maragall
Música: Toni Subirana
Toni Subirana i el seu “Pessebre d’amor”
Publicado el diciembre 19, 2011
Toni Subirana ens mostra el seu Pessebre d’amor
Us desitjo un bon Nadal amb aquesta adaptació al català, inèdita en disc, de l meu tema Querido belén que aquí podeu veure en la interpretació que vaig fer a un programa de la meva enyorada Odette Pinto.
http://www.youtube.com/watch?v=oSZE71KI7yg
PESSEBRE D’AMOR
Com fem cada any els primers dies de desembre
pujarem junts a les golfes on ens esperen
-entre l’olor de florit i de tancat
de caducada felicitat-
els suros i les figuretes del pessebre.
I de la llarga i freda lleixa del vell moble
retirarem aquells objectes que fan nosa,
que sempre hi són però ja no ens n’adonem,
i plegats farem el naixement
amb un posat entre ritual i solemne.
Pessebre d’amor,
tan domèstic i cosmopolita,
amb el teu riu de paper de plata
i la teva neu de talc o farina,
tens de Sitges la sorra daurada,
tens de Cardedeu la molsa que t’abriga.
Dins l’establia il.luminada i recollida
hi ha una mula i un bou que fan companyia
a una Verge Maria tendra i bufona
-que d’infant vaig deixar sens corona-,
a un Sant Josep i a un Déu-nadó que sempre ens mira.
Al dolç pessebre res no hi sobra i res no hi manca,
l’anunciació sota la nit més constel·lada,
el rei Gaspar entre Melcior i Baltasar,
seguint l’estel que els ha de guiar
i un caganer ben camuflat rera unes mates.
Pessebre d’amor,
tan de tots però tan intimista,
enllumenen les teves bombetes
els camps de Betlem i rodalies,
ets miscel.lània d’olors silvestres
que ens acosta al pis la idíl.lica masia.
I els pastorets, sempre gremials i responsables,
que se sorprenen de trobar-nos més ganàpies
-com el parent que només ve per Nadal-,
i el que a la fira anem a comprar,
per Santa Llúcia, amb l’abric i la bufanda.
Pessebre d’amor,
tan real i tan surrealista,
són més grans els conillets que els bens
i els porquets menors que les gallines,
al teu món tothom és innocent
i nosaltres també ho som…en aquests dies.
Lletra i música: Toni Subirana