Un públic molt nombrós va assistir el passat 3 de gener 

a la presentació en directe del disc Toni Subirana canta la poesia del Nadal

L’auditori Viader de la Casa de Cultura es va omplir de gom a gom.

Àlbum de fotografies del concert- Fotos: Irene López i Irene Sanz.

Tot i que bona part d’aquest repertori nadalenc el cantautor ja l’havia passejat anteriorment, en petit format, per alguns escenaris de

Toni Subirana en un moment del concert nadalenc.

la geografia catalana, aquesta era la primera ocasió per escoltar en viu les cançons d’aquesta nova obra de Toni Subirana amb l’acompanyament dels mateixos músics que van participar a l’enregistrament: Alfons Rojo (guitarres, mandolina, acordió i harmònica), Eduard Altaba (contrabaix), Àngel Pereira (bateria i percussió), Sara Rojo (violí) i Mariona Nadal i Isabel Subirana (veus), amb la col·laboració especial de Juan Mena (saxo, clarinet i flauta) i Josep Coll (tenora), i amb la incorporació per l’ocasió del pianista Pep Pladellorens.

El cantautor va obrir el concert amb El rústic villancet, tema que serviria de sintonia a l’espectacle i amb la qual va aparèixer el primer convidat de la sessió, Josep Coll, amb l’espectacular so de la seva tenora. Després Toni Subirana va penjar-se la guitarra per interpretar l’havanera Pessebre vora el mar alhora que comentava que era la seva aportació a “desestacionalitzar” el gènere mariner tant arrelat a la Costa Brava. Alfons Rojo va donar un gust salobre a la peça amb el seu acordió.

Toni Subirana també va acompanyar-se a la guitarra en alguns temes com l’havanera “Pessebre vora el mar”.

Tot seguit va arribar Albada nadalenca, poema de l’autor empordanès Fages de Climent, sobre un ritme que fa pensar en la música dels anys vint i amb la primera intervenció del violí de Sara Rojo que aportaria el seu so brillant i inspirat a moltes peces de la vetllada com Pessebre d’amor, el tema que obre el disc i del qual Subirana signa no només la música sinó també la lletra. El cantautor va fer una emotiva introducció explicant com la seva mare li va inculcar aquesta tradició i el lligam que per ell tenen el pessebre i la música, tot evocant les cantades d’infantesa, quan amb els seus germans substituien les oracions d’abans d’anar a dormir per nadales que cantàven davant del pessebre.

Toni Subirana interpreta la “Cançó de l’estrella”, acompanyat per Mariona Nadal i Isabel Subirana i amb la col·laboració de Juan Mena a la flauta.

Amb Els núvols de Nadal va rebre a l’escenari a la Mariona Nadal i la Isabel Subirana que va anunciar com “les nenes del meu cor” i que van posar veus a aquesta cançó sobre un conegut poema de Maragall;  tornarien a l’escenari diverses vegades per fer els cors a Nit de Nadal, de Guerau de Liost; També vindrem, infant, a l’hora vella, sobre un poema de Foix amb un aire country; la Cançó de l’estrella, de Jacint Verdaguer, molt adient per preparar la festa

Toni Subirana i la seva filla cantant a dúo “És Nadal”.

de l’epifania que ja s’apropava; i el Sonet, sobre un poema de Martí i Pol. Entre mig es van succeir títols com Rondalla del bou que va marcar un punt àlgid amb una nova sortida a l’escenari de Josep Coll, solista de la Cobla Ciutat de Girona, per posar la pinzellada de tenora sobre aquest tema a ritme de sardana. Moments intensos es van viure també amb la interpretació de Nadal, el famós poema de Salvat-Papasseit del qual Subirana va remarcar que, malauradament, segueix vigent, sobretot en aquestes dates, quan les desigualtats socials es fan encara més evidents. Moments especialments emotius es van viure amb la intervenció de la seva filla Isabel en dúo amb al seu pare al tema És Nadal on també cal assenyalar el solo de saxo de Juan Mena, instrument que va canviar per la flauta a la rumba Nadala, sobre un melanconiós poema d’Àngel Guimerà.

Interpretant un poema de Guimerà a ritme de rumba,

Les notes de l’esmentat Sonet de Martí i Pol, sobre un ritme de vals que va accelarant-se cap al final, van marcar la fi de l’actuació amb la desaparició de Toni Subirana. Davant dels aplaudiments del públic, l’artista va tornar a a posar-se davant del públic per interpretar encara tres cançons més: La primera va ser Enriqueta que, tot i que l’autor va reconèixer que no era una canço de Nadal, sí que estava justificada la seva inclusió en el recital per l’estreta relació que tenen aquestes festes amb els menjars tradicionals que enumera la cançó i per l’omnipresència del personatge a la qual està dedicada en els àpats nadalencs.

Al final del concert el públic també va cantar.

Després va prescindir del micro per interpretar “a capella” el Romanç de Santa Llúcia, el conegut poema de Josep Maria de Sagarra al qui va posar música Eduard Toldrà. Subirana va comentar que aspirava a que algun dia alguns d’aquests poemes musicats del seu disc de Nadal obtinguessin l’arrelament popular d’aquesta cançó de la que la major part de la gent desconeix qui són els autors.

Precisament Sagarra fa referència en un fragment del seu Poema de Nadal a la nostrada nadala El noi de la mare que tots plegats (cantants, músics i públic) van interpretar. Un públic càlid i acollidor que va aplaudir dempeus al final del concert que va acabar, tal com havia començat, amb la vibrant interpretació de El rústic villancet, de Carner, amb aquella joiosa estrofa que diu:

Al·leluia, vianants!

Al·leluia , en nostres cants!

Al·leluia, catalans!

Al·leluia!

Veure vídeos a Youtube

El rústic villancet

Pessebre d’amor

Cançó de l’estrella