L’estiu és temps d’havaneres i Toni Subirana presenta la seva pròpia versió d’aquesta cançó que va fer a mitges amb un poeta contemporani, Miquel-Lluís Muntané, i que ja forma part del repertori d’alguns grups del gènere. Toni Subirana la interpreta amb la seva guitara i amb la complicitat d’Alfons Rojo (acordió i veus) i Eduard Altaba (contrabaix i veus), amb els quals ha muntat un espectacle de cançó marinera d’autor

Escolta-la a:  Spotify  Apple Music  Deezer Youtube

 

Una canción a ritmo de habanera que describe los caminos de ronda, itinerarios rurales que bordean las costa, característicos de los paisajes mediterráneos y especialmente de la Costa Brava, y los recuerdos de juventud que evocan.  La firma el tándem formado por Miquel-Lluís Muntané (letra) y Toni Subirana (música).  La canción fue grabada en directo y en acústico. A la voz y guitarra del cantautor le acompañan el acordeón de Alfons Rojo y el contrabajo de Eduard Altaba. Con estos dos prestigiosos músicos el cantautor se presenta como “Toni Subirana y Els Sonsos” (los sonsos son unos pescados pequeños que se consumen fritos, muy presentes en la gastronomía de la Costa Brava) en un espectáculo de “canción marinera de autor” que en verano hace actuaciones por toda la costa. Este tema forma hace tiempo parte del repertorio de algunos grupos de habaneras que amenizan los estíos de muchas fiestas populares catalanas, siendo la formación Barca de Mitjana la primera que la grabó.

 

CAMÍ DE RONDA

 Jo sóc d’un poble vora la platja,

amb cases blanques i mariners.

La sorra fina va ser el paisatge

on vaig aprendre els meus jocs primers.

 

I quan l’amor va trucar a la vida

per reclamar-nos els seus tributs,

vam buscar l’hora més abaltida

per estimar-nos entre els llaguts.

 

Camí de ronda, vol de gavina, remor d’onada,

talaia franca des d’on mirava passar una nau;

el temps fugia fins que venia la nit callada

i la retina se m’inundava de tant de blau.

 

Camí de ronda, fidel imatge dels millors dies,

quan respirava des de la cala sentor de pins,

i m’acompanyes, entre esperances i melangies,

com a penyora de la infantesa que porto dins.

 

Els vents van dur-me lluny de la costa

i de les vinyes del litoral,

però al capvespre, davant la posta,

em transportava al país natal.

 

i avui que torno, cansat de braços,

i els anys pesant-me sobre la pell,

sento la joia d’estrènyer els llaços

amb els paratges del temps novell.

 

Lletra: Miquel-Lluís Muntané

Música: Toni Subirana

 

Tags: Camins de ronda, Cançons de la Costa Brava, Cantades d'havaneres, Havaneres

Categorías: CUALQUIER TIEMPO PRESENTE

---

Comentarios cerrados