Camí de ronda, l’havanera d’aquest estiu

Publicado el agosto 20, 2020

L’estiu és temps d’havaneres i Toni Subirana presenta la seva pròpia versió d’aquesta cançó que va fer a mitges amb un poeta contemporani, Miquel-Lluís Muntané, i que ja forma part del repertori d’alguns grups del gènere. Toni Subirana la interpreta amb la seva guitara i amb la complicitat d’Alfons Rojo (acordió i veus) i Eduard Altaba (contrabaix i veus), amb els quals ha muntat un espectacle de cançó marinera d’autor

Escolta-la a:  Spotify  Apple Music  Deezer Youtube

Portada Camí de ronda

 

Toni Subirana i Els Sonsos: Toni Subirana (Veu i guitarra), Eduard Altaba (contrabaix) i Alfons Rojo (Guitarra, mandolina, acordió i veu)

Toni Subirana i Els Sonsos: Toni Subirana (Veu i guitarra), Eduard Altaba (contrabaix) i Alfons Rojo (Guitarra, mandolina, acordió i veu)

Una canción a ritmo de habanera que describe los caminos de ronda, itinerarios rurales que bordean las costa, característicos de los paisajes mediterráneos y especialmente de la Costa Brava, y los recuerdos de juventud que evocan.  La firma el tándem formado por Miquel-Lluís Muntané (letra) y Toni Subirana (música).  La canción fue grabada en directo y en acústico. A la voz y guitarra del cantautor le acompañan el acordeón de Alfons Rojo y el contrabajo de Eduard Altaba. Con estos dos prestigiosos músicos el cantautor se presenta como “Toni Subirana y Els Sonsos” (los sonsos son unos pescados pequeños que se consumen fritos, muy presentes en la gastronomía de la Costa Brava) en un espectáculo de “canción marinera de autor” que en verano hace actuaciones por toda la costa. Este tema forma hace tiempo parte del repertorio de algunos grupos de habaneras que amenizan los estíos de muchas fiestas populares catalanas, siendo la formación Barca de Mitjana la primera que la grabó.

 

CAMÍ DE RONDA

Miquel-Lluís Muntané, autor de la lletra de "Camí de ronda".

Miquel-Lluís Muntané, autor de la lletra de “Camí de ronda”.

 Jo sóc d’un poble vora la platja,

amb cases blanques i mariners.

La sorra fina va ser el paisatge

on vaig aprendre els meus jocs primers.

 

I quan l’amor va trucar a la vida

per reclamar-nos els seus tributs,

vam buscar l’hora més abaltida

per estimar-nos entre els llaguts.

 

Camí de ronda, vol de gavina, remor d’onada,

talaia franca des d’on mirava passar una nau;

el temps fugia fins que venia la nit callada

i la retina se m’inundava de tant de blau.

La primera formació del grup Barca de Mitjana que va enregistrar "Camí de ronda"

La primera formació del grup Barca de Mitjana que va enregistrar “Camí de ronda”

 

Camí de ronda, fidel imatge dels millors dies,

quan respirava des de la cala sentor de pins,

i m’acompanyes, entre esperances i melangies,

com a penyora de la infantesa que porto dins.

 

Els vents van dur-me lluny de la costa

i de les vinyes del litoral,

però al capvespre, davant la posta,

em transportava al país natal.

 

i avui que torno, cansat de braços,

i els anys pesant-me sobre la pell,

sento la joia d’estrènyer els llaços

amb els paratges del temps novell.

 

Lletra: Miquel-Lluís Muntané

Música: Toni Subirana

 

Per Sant Jordi Toni Subirana presenta el seu nou single, “La ginesta”

Publicado el abril 21, 2020

El pròxim 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, Toni Subirana llançarà el seu nou senzill La ginesta. Ja fa molts anys que el cantautor va posar música a aquest poema de Joan Maragall que sempre ha format part del repertori dels seus concerts però que encara no comptava amb un enregistrament sonor. Ara ja podem assaborir aquesta cançó amb una instrumentació mínima però molt acurada, amb la seva guitarra i l’acompanyament dels seus músics habituals, Alfons Rojo (mandolina) i Eduard Altaba (contrabaix). Una cançó per celebrar aquest Sant Jordi i donar la benvinguda “al temps de la calor”

Fes clik i escolta-la a Spotify

Portada del single

Portada del single

Toni Subirana amb el president MaragallQuan era un adolescent de setze anys vaig musicar La ginesta de Joan Maragall. En aquell moment no sabia que era un poema molt conegut i que inclús ja se li havia posat música. De totes maneres, gràcies a

Toni Subirana vist per Jordi Maragall, nét del poeta

Toni Subirana vist pel pintor Jordi Maragall, nét del poeta. (1981)

l’atreviment de la ignorància, vaig fer un treball del que n’estic molt satisfet. Recordo que la vaig enregistrar en una casete i el meu pare em va portar a la casa del poeta on vivia el seu fill que en aquell moment era absent.  Vaig deixar la cinta i passats uns dies vaig rebre la trucada de felicitació del senyor Maragall encoratjant-me a posar música a altre poemes del seu pare i demanat-me permís per afegir-la a l’arxiu del poeta. També el president Pasqual Maragall va tenir coneixement d’aquesta versió i el seu germà, el pintor Jordi Maragall, que per aquell temps em va fer un dibuix cantant al meu estudi  que va signar amb una dedicatòria on deia “Recorda´t de Ramon Llull”.  Després de interpretar-la durant tots aquests anys als escenaris, ara m’he decidit a enregistrar-la tal com la canto sempre, amb la meva guitarra i amb dos companys de viatge habituals, Alfons Rojo (mandolina) i Eduard Altaba (contrabaix). Bon Sant Jordi a tothom!

Toni Subirana

 

 

 

 

 

 

 

 

Joan Maragall. Literatura. Biografía y obras en España es cultura.

La ginesta

 

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

 

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

 

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

 

Jo la prenc per la cintura;

l’estisora va enrenou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor me n’ha dit prou.

 

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu,

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

 

Quan l’he tinguda lligada

m’he girat de cara al mar…

M’he girat al mar, de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

 

Lletra: Joan Maragall

Música: Toni Subirana

Toni Subirana presenta Un beso más

Publicado el abril 15, 2020

 Hoy, 15 de abril, se cumplen dos años de la muerte de mi padre, el doctor Manuel Subirana Cantarell, al que he dedicado mi canción Un beso más. Es por ello que, In Memoriam, he decidido confiar a mis seguidores algunos detalles de su gestación

 

La historia de esta canción se remonta a la  Navidad del año 2006 cuando a la familia nos dio por jugar al “Amigo Invisible”. A mí me tocó en el sorteo hacer el regalo a mi padre y como los obsequios materiales no me acaban de motivar decidí dedicarle un soneto que escribí, precisamente, en la mesa de despacho de su consulta médica, con vistas a la Diagonal de Barcelona. Un año más tarde le puse música y se la canté el día que cumplía setenta años.

La letra nace de ese sentimiento tan común de no atreverse a demostrar el cariño a las personas que más quieres y del  temor a que se vayan de este mundo sin haberles expresado verbalmente tus sentimientos hacia ellas. Esto se hace más evidente en la relación padre e hijo donde atavismos culturales hacen aún más dificultosas las muestras de cariño, tanto que a veces la delicadeza de un te quiero debe ser “compensada” con una palabra malsonante que, en este poema, cohabita con referencias a las oraciones infantiles y al recuerdo de los primeros días de colegio cuando “un beso más” era la excusa para demorar el momento de separarse del mundo familiar en el que hasta entonces nos encontrábamos a salvo, el definitivo corte del cordón umbilical.

Padre e hijo en una foto reciente en el despacho del Dr. Subirana.

Padre e hijo en una foto reciente en el despacho del Dr. Subirana.

Cuando mi padre nos dejó, entre mi madre, mis hermanos  y yo decidimos que pondríamos el soneto en el recordatorio –aún a sabiendas de que no sería enteramente del agrado del cura de turno— y  que yo interpretaría la canción a capela, en la misa de corpore insepulto. Y así fue, mi madre y sus siete hijos nos colocamos en torno al féretro para el último adiós…era una manera de cantarle “en vivo”, desde la tristeza, lo que ya le había cantado en vida desde la alegría.

Creo que, aunque la canción tiene detrás las motivaciones personales que acabo de contar, refleja el sentimiento paternofilial de muchas personas y por eso decidí lanzarla el Día del Padre, acompañada de un vídeo rodado en un escenario urbano  muy ligado a nuestras vidas y que es un canto de amor a mi padre pero también un guiño de complicidad a los pacientes del doctor que también se sienten un poco huérfanos.

La casualidad ha hecho que coincida este título, “Un beso más”, con el tiempo de confinamiento por el coronavirus –cómo echo en falta su opinión sobre este asunto— en el que debemos guardar las distancias…así que este es un beso en forma de canción, inocuo y reconfortante, una manera de demostrar el amor a nuestros mayores a los que ahora debemos proteger más que nunca.

 

©Antonio Subirana

UN BESO MÁS

Letra y música: Toni Subirana

 

No esperaré hasta el último momento,

a que me desampares noche y día,

para decirte que eres tú mi guía,

el ejemplo a seguir, mi fundamento.

 

No habrá un sollozo de arrepentimiento

cuando me quede sin tu compañía,

si ahora te canto, desde la alegría,

lo que ayer sentí y que aún hoy siento.

 

Un beso más, “sólo uno más y basta”,

te pido ahora, en tu invierno, en mi otoño,

como te imploraba en el parvulario.

 

No quiero el corazón a media asta

para decirte que te quiero, ¡coño!,

aunque tú a veces pienses lo contrario.

©Antonio Subirana Mestres

 

El Día del Padre, un beso en forma de canción

Publicado el marzo 16, 2020

Toni Subirana presenta la portada del nuevo single cuyo lanzamiento está previsto para el próximo 19 de marzo, Día del Padre. El lanzamiento irá acompañado de un vídeo rodado en Barcelona

Un beso más (web)

Nuevo single el Día del Padre

Publicado el marzo 12, 2020

El próximo 19 de marzo, Día del Padre, Toni Subirana lanza su nuevo single, Un beso más

IMG-20200305-WA0011IMG-20200305-WA0008

El cantautor firma la letra y la música de esta emotiva canción dedicada a la figura paterna. Una poesía con forma de soneto que se expresa con una melodía inspirada, sustentada en un ritmo con aroma de son y una sentida interpretación. Josep Mas “Kitlus” ha sido el director musical de esta producción que ha sido grabada en los estudios Kitflusound de Tiana (Barcelona). Publicamos aquí la letra de este soneto y alguna fotos tomadas en los estudios de Toni Subirana junto a Josep Mas “Kitflus” y al ingeniero de sonido Raúl Cuevas.

 

UN BESO MÁS

Letra y música: Toni Subirana

 

No esperaré hasta el último momento,

a que me desampares noche y día,

para decirte que eres tú mi guía,

el ejemplo a seguir, mi fundamento.

 

No habrá un sollozo de arrepentimiento

cuando me quede sin tu compañía,

si ahora te canto, desde la alegría,

lo que ayer sentí y que aún hoy siento.

 

Un beso más, “sólo uno más y basta”,

te pido ahora, en tu invierno, en mi otoño,

como te imploraba en el parvulario.

 

No quiero el corazón a media asta

para decirte que te quiero, ¡coño!,

aunque tú a veces pienses lo contrario.

 

©Antonio Subirana Mestres

IMG_20200305_161610_resized_20200312_115011332IMG-20200305-WA0002

IMG-20200305-WA0012 

El disc de Nadal de Toni Subirana

Publicado el diciembre 23, 2019

Contraportada CD Toni Subirana canta la poesia del Nadal

Portada CD Toni Subirana canta la poesia del Nadal.jpgweb

Concert de Sant Jordi

Publicado el abril 25, 2019

IMG-20190424-WA0014Toni Subirana va oferir un concert a Les Cabanyes, a l’antiga Església de Sant Valentí. El cantautor va interpretar Sant Jordi. Les Cabanyes 2019poemes musicats de Joan Maragall, Neruda o Josep Maria de Sagarra, autor de qui aquest 2019 es commemora el 125è aniversari del seu naixement. Un públic molt sensible i acollidor, entre el qual hi havia rapsodes que van participar a la primera part de l’acte, va aplaudir  al cantant que també va interpretar també cançons de lletra i música pròpies.

IMG-20190424-WA0006IMG-20190424-WA0007

 

 

Cançons amb gust de sal (Havaneres i canço marinera…)

Publicado el marzo 13, 2019

TONI SUBIRANA

i Els Sonsos

presenten

Cançons amb gust de sal (Havaneres i canço marinera…)

Toni Subirana i Els Sonsos
Toni Subirana i Els Sonsos

Escoltar havanera “Camí de ronda”  (Lletra: Miquel Lluís Muntané – Música: Toni Subirana)

Vent fresquet de tramuntana” (Lletra: Joaquim Ruyra – Música: Toni Subirana)

Toni Subirana vé del cor de l’Empordà a presentar un repertori de cançó marinera amb havaneres ben conegudes i de la seva pròpia collita que combina amb algunes cançons sobre poemes d’autors clàssics com J.M. de Sagarra, de qui va musicar les Cançons de rem i de vela, inspirades a la Costa Brava; Joan Maragall, Joaquim Ruyra o Miquel Costa i Llobera i d’altres contemporanis. No hi manca tampoc al repetori alguna versió de la cançó francesa com La Mer, de Charles Trenet; de la cançó italiana, com Sapore di sale, de Gino Paoli; o del repertori llatinoamericà, com Alfonsina y el mar; i, per descomptat, clàssics del gènere com La gavina.   Toni Subirana presenta aquestes cançons en un format clàssic d’havanera amb l’acompanyament d’ Els Sonsos, dos grans professionals de la música: Alfons Rojo (guitarra, mandolina i acordió) i Eduard Altaba (Contrabaix).

Toni Subirana presenta "Cançons amb gust de sal".Toni Subirana presenta “Cançons amb gust de sal”.

Toni Subirana (Veu i guitarra)

Nascut a Barcelona l’any 1965 i resident al Baix Empordà des de 1992, va pujar per primer cop a un escenari als onze anys i  tres anys més tard va començar a compondre cançons, al principi sobre poemes d’autors com ara Sagarra, Maragall o Neruda i després de lletra i música pròpies.

 Al 1987 va veure la llum el seu primer L.P., Toni Subirana (Hispavox), on signava totes les cançons entre les que cal destacar “Las chicas de mi acera” que fou la seva tarja de presentació i que va tenir molt bona acollida. Més tard tornaria al mercat discogràfic amb Todas las demás y tú  (Justine, 1991), un àlbum amb deu temes també escrits pel mateix artista.

 L’any 1992 es va capbussar novament a la tasca de posar música a la poesia de Josep Maria de Sagarra fins a enllestir un repertori on hi trobem representats pràcticament tots els llibres de “cançons” del poeta. Aquesta obra es va enregistrar amb un grup de músics de  reconegut prestigi sota la direcció de Manel Camp. Més de cent-cinquanta poblacions han vist aquest espectacle que es va presentar a “L’Espai” de dansa i música de la Generalitat i ha estat programat dintre de festivals internacionals com ara “Cançons de la Mediterrània” (Palma de Mallorca), “Trobadors i Joglars” o el Festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols).

 Al 2004 Subirana va treure a la llum el disc Afectos especiales, que va presentar en directe a la sala Luz de Gas, de Barcelona i a la sala Libertad 8 de Madrid. Amb aquestes noves cançons va fer nombroses actuacions, tant amb el seu grup d’acompanyament com en solitari, a veu i guitarra, on va fer una gira per centres culturals de la comunitat de Madrid i va participar a diverses programacions com la del “Encuentro intergeneracional de cantautores” de Granada.

 A principis de 2011 va sortir el mercat Cançons de totes les hores, una edició epecial de “Toni Subirana canta Josep Maria de Sagarra”, en commemoració del 50è aniversari de la mort del poeta.

 Al 2015, coincidint amb les dates nadalenques, Subirana presenta el disc Toni Subirana canta la poesia del Nadal, un recull de poemes que ell mateix ha musicat d’autors com Carner, Fages de Climent, Foix, Garcés, Guimerà, Manent, Maragall, Salvat-Papasseit o Verdaguer.

Toni Subirana acompanyat d'Alfons Rojo a la Mostra d'Havanera catalna de Palamós.
Toni Subirana acompanyat d’Alfons Rojo a la Mostra de l’Havanera catalana de Palamós.

IMG-20181028-WA0010Darrera el nom d’Els Sonsos hi ha dos grans professionals de reconegut prestigi:

Alfons Rojo (Guitarres, acordió, mandolina, harmònica i violí).

Gairebé quaranta anys de professional de la música avalen aquest músic amb una llarga experiència en guitarra (clàssica, elèctrica i acústica) i

mandolina, demostrada a un gran nombre de concerts i a més de trenta referències discogràfiques.

Graduat per l’ESMUC en Música Tradicional en l’especialitat de Guitarra i Instruments de Púa  té també el títol de Professor de Grau Mitjà de Guitarra cursat al Conservatori Superior de Música del Liceu on també va estudiar violí. La seva formaciò acadèmica inclou estudis d’harmonia i guitarra elèctrica realitzats l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Com a docent ha desenvolupat una gran activitat com a coordinador, professor de guitarra i d’instruments de púa a l’Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP) de l’àrea de cultura de la Generalitat de Catalunya on va ser director de la rondalla i del departament de corda.

Fundador de la Orquestra Galana l’any 1980 (Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya) i del Quintet Fibonacci el 1990. Músic i co-arranjador de programes de televisió com Bojos pel ball. Ha format part de grups com Transardània, Casellas Sextet Folk, Barcelona Mandolines Quartet i ha col•laborat amb diversos cantautors i intèrprets com Anton Abad, Toni Subirana, Lídia Casaprima, Toti Soler, Toni Xuclà. En l’actualitat membre del grup de música d’Arrel-Fusió Estramp Jazz i de la Cobla Catalana dels Sons Essencials.

Toni Subirana entre Eduard Altaba (contrabaix) i Alfons Rojo (acordió).
                                                      Toni Subirana entre Eduard Altaba (contrabaix) i Alfons Rojo (acordió).

Eduard Altaba (Contrabaix)

 Música de solvència contrastada present en molts moments històrics de la vida musical catalana.

L’any 1973 va formar el seu primer grup Bueyes Madereros, d’aleshores ençà ha estat, com a baixista o contrabaixista, en molts grups de música ben diversa Blay Tritono, Tropopausa, Triomobil, Moisés Moisés, Guen Dai, Lisboa Zentral Cafè…, ha acompanyat a diferents cantants i músics Francesc Pi de la Serra, Pau Riba, Paco Ibañez, Jaume Sisa, Albert Giménez, Lluis Llach, Luis Paniagua, Toti Soler, Toni Subirana… amb els que ha actuat per tot arreu.

 Ha participat com a músic en diversos espectacles: El Mikado de Dagoll Dagom; Cabaret, de Jérome Savary; El Barbero de Sevilla, de Tricicle; La dama de Reus, de Ramon Simó, Klowns, Utopista de Monty & Cia, Dimonis, d’Els Comediants; A la Ville de… Barcelona, de Joan Ollé. Ha format part de nombrosew experiències de música improvisada: Orquestra del Caos, Gràcia Territori Sonor, Orquestra IBA, John Zorn, Butch Morris, Banda d’Improvisadors de Barcelona, As três ladeiras i ha enregistrat discos amb Tropopausa, Perucho´s, Toti Soler, Hiroshi Kobayashi, Big Ensemble del Taller de Músics, Jakob Draminsky, Les Anciens…i amb Toni Subirana amb el qual va col•laborar al CD Toni Subirana canta Josep Maria de Sagarra i va tenir una participació molt activa al dsc Toni Subirana canta la poesia del Nadal.

Cançons de remi i de vela

“… Aquell estiu (1) Josep Pla va descobrir-me la Costa Brava, des de Palamós al Golf de Roses. Vaig viure la cuina, lataverna, el cafè, la pesca i la

Actuació a Cadaqués
Actuació a Cadaqués
Proves de so
Proves de so

conversa dels mariners. La tardor d’aquell mateix any vaig descobrir Cap de Creus, Cadaqués i Port de la Selva. Des d’aleshores ja no vaig abandonar mai més la Costa Brava. Han d’anar molt malament les coses perquè una hora o altra no vagi a provar una olla de peix, a Calella, a l’Escala o en un d’aquells solitaris refugis del Cap de Creus, que per mi són i seran les poques i diminutes àrees de felicitat dins d’aquest món de misèries. Del meu casament amb la Costa Brava en va néixer un llibre: Cançons de rem i de vela. En aquest recull de poemes hi ha la bona fe i l’ingenuïtat de la persona que per primera vegada sent i viu integralment el clima dels pescadors i de les barques. És un llibre sincer, escrit sense preocupacions, i això és potser el que de seguida va fer-lo simpàtic i popular. Dels meus reculls de poemes, crec que és aquest el que ha estat més llegit i més estès. Se’n van tirar diverses edicions, i com que la seva aparició coincidí amb el començament del gran èxit que ha tingut després la Costa Brava, vaig poder constatar que a moltes noies i  a molts xicots esportius els eren familiars les Cançons de rem i de vela, i han estat infinites les vegades que persones desconegudes m’han demanat que els signés un exemplar de butxaca d’aquestes cançons.” “… Cançons de rem i de vela és un llibre directe i espontani, escrit, com aquell qui diu, a les mateixes roques i amb mig cos dins l’aigua.”

(1) de l’any 1921 Josep Maria de Sagarra  

 

El CD d’aquest Nadal

Publicado el diciembre 28, 2018
La música del teu Nadal! Ara el pots tenir, només cal que ho demanis a tsubirana@tonisubirana.com i t'ho enviem a casa.

La música del teu Nadal!
Ara el pots tenir, només cal que ho demanis a tsubirana@tonisubirana.com i t’ho enviem a casa.

Fallece el padre de Toni Subirana

Publicado el abril 22, 2018

El pasado 15 de abril falleció, en su casa de la Diagonal de Barcelona, el  Doctor Manuel Subirana Cantarell, eminente médico en la especialidad de neurología

Doctor Manuel Subirana Cantarell

Doctor Manuel Subirana Cantarell

Su hijo estuvo acompañándole en su enfermedad hasta el último momento. D.E.P.

Publicamos aquí el soneto que Toni Subirana le dedicó en vida y que se utilizó en el recordatorio del funeral y el artículo que el diario La Vanguardia publicó en su sección de obituarios.

Leer obituario La Vanguardia

Sociedad Española de Neurología (SEN)

Real Academia Europea de Doctores

 Esquela de La Vanguardia

 

 

 

 

 

 

 

UN BESO MÁS

Padre e hijo en una foto reciente en el despacho del Dr. Subirana.

Padre e hijo en una foto reciente en el despacho del Dr. Subirana

Letra y música: Toni Subirana

 

No esperaré hasta el último momento,

a que me desampares noche y día,

para decirte que eres tú mi guía,

el ejemplo a seguir, mi fundamento.

 

No habrá una sombra de arrepentimiento

cuando me quede sin tu compañía,

si ahora te canto, en vivo y en vida,

lo que ayer sentí y que aún hoy siento.

Obituario publicado por La Vanguardia

Obituario publicado por La Vanguardia

 

Un beso más, “sólo uno más y basta”,

te pido ahora, en tu invierno, en mi otoño,

como te imploraba en el parvulario.

 

No quiero el corazón a media asta

para decirte que te quiero, ¡coño!

aunque tú a veces pienses lo contrario.

 

©Antonio Subirana

Recordatorio Dr. Manuel Subirana Cantarell.jpgweb