Toni Subirana marginat de l’homenatge a Sagarra

Publicado el enero 20, 2012

Toni Subirana marginat de l’homenatge a Sagarra

Toni Subirana és el compositor i intèrpret de l’únic disc monogràfic de cançons dedicat al poeta Josep Maria de Sagarra. Aquest disc, que es va enregistrar al 1994 i que ara ha tornat a l’actualitat gràcies a una edició especial commemorativa del 50è aniversari de la mort del poeta, recull, amb música de Toni Subirana, una mostra de catorze títols dels llibres de “cançons” del poeta amb un grup de prestigiosos músics  dirigits pel pianista Manel Camp.

Amb molt d’esforç personal,  Toni Subirana ha interpretat aquestes cançons a més de dues-centes poblacions i ha aconseguit ser-hi present a diversos festivals internacionals de música.

Malgrat tot això, les persones encarregades de  l’homenatge a Sagarra que tindrà lloc el pròxim dilluns 23 de gener al Palau de la Música Catalana no han cregut oportuna una petita intervenció a l’acte de Toni Subirana i han optat per programar altres cantants, la majoria sense cap relació coneguda amb l’obra de l’homenatjat.

El Punt Avui \”Toni Subirana exclòs de l\’homenatge a Sagarra\”

Ja fa gairebé un any que la nova edició de Toni Subirana canta Josep Maria de Sagarra es troba al mercat

http://www.youtube.com/watch?v=o43pc6QB20I

El dia de Nadal amb Toni Subirana

Publicado el diciembre 25, 2011

Programa del concert de Nadal

Cartell del concert de Nadal

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/489429-poesia-al-palau-de-labadia.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui

Una cançó del dia de Nadal

Guimerà “per rumba”

NADALA (NIT DE NADAL)

Jo vull la taula parada

com el temps que era nin

a prop de la llar fumosa

baix el sostre revellit.

Sols vós i jo, la serventa,

tornem al casal antic :

tots els altres se n’anaren

i mai més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,

que hi càpiguen grans i xics,

que han nascut el Fill de l’Home,

i és nit de goig esta nit.

Traieu la vaixella fina,

les estovalles de bri,

ompliu els pitxers de roses

com en temps que era feliç.

Poseu un cap de taula,

la cadira del padrí,

en l’altre cap la del pare

i la de la mare al mig.

A vora d’ella la trona

de mon germanet petit;

jo m’asseuré a l’altra banda,

com en temps que van fugir.

Enceneu la llar dels avis,

mig cremat hi ha un tronc de pi;

l’últim dia que es va encendre

quan la mare va morir.

I aneu-se’n lluny, la serventa,

que m’ofeguen els sospirs,

i vull que s’abeuri l’ànima

amb los records d’aquí dins.

Jo el rostre damunt la taula

posaré ben abscondit

entre els braços que no troben

ningú que estrènyer ací.

Amb mos gemecs d’enyorança

la taula faré estremir;

millor que dringuin les copes

com si m’estés entre els vius.

La ventada en les escletxes

farà l’udol del mastí

amb qui a l’escó m’adormia

abraçats com dos amics.

I per sobre de ma testa

la remor haig de sentir

de la gàbia trista i sola

que mou el vent esta nit.

I en la paret els filferros

veuran mos ulls enrogits

com els barrots d’unes reixes

que passen sens mai finir.

En tant sentiré per fora

com tresca la gent feliç,

sonant ferrets i guitarres,

que el goig per tots sobreïx.

I als vidres de la finestra

escoltaré un dolç brogit,

igual que si fos la mare

trucant amb el cap dels dits.

I, ai, que la mare no ha d’ésser

sinó el palmó que hi deixí;

tan airós quan jo el portava

i ara trencat i ennegrit!

Lletra: Àngel Guimerà / Música: Toni Subirana