Últimes línies de Salvador Espriu

Publicado el marzo 3, 2013

Salvador Espriu escrivint

Aquest any 2013 que es commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu voldria recordar els últims dies del poeta que vaig viure amb molta intensitat.
El meu pare, el Dr. Manuel Subirana Cantarell, va ser el neuròleg que el va tractar a la clínica Quirón de Barcelona i va ser ell qui va viure directament l’anècdota que aquests dies es recorda: A poques hores del seu final, Espriu ja no podia articular paraula però es mostrava inquiet i axí ho van percebre el seu germà -també metge-i el meu pare que no va dubtar a acostar-li un paper i un bolígraf. Amb molta dificultat Espriu va escriure la paraula “Verdi” i van deduir que demanava veure el capítol de la sèrie sobre aquest compositor que en aquells moments es passava per televisió i que ell ja no arribaria a veure. Aquesta és la última paraula que va escriure però el que quasi ningú no sap es que les últimes línies que va escriure el poeta son les que em va dedicar. Uns dies abans, el meu pare li havia explicat la meva dedicació a posar música a poemes cosa que va alegrar molt a Espriu i al seu germà que, per cert, va recordar que la tasca de Raimon en aquest sentit havia estat decisiva per difondre l’obra del poeta. El meu pare em va comentar la conversa i jo li vaig donar el llibre que tenia de l’obra poètica que –tot s’ha de dir– havia llegit però sense trobar un poema per posar-li música. El meu pare li va entregar l’exemplar

El meu pare, el Dr. Manuel Subirana, metge de Salvador Espriu

i li va demanar que ho signés però ell es va estimar més que li deixés un temps per pensar una dedicatòria com cal. Al cap d’uns dies el poeta li va entregar volum dedicat i el seu germà li va comentar al meu pare en un apart que portava dies donant-li voltes a les paraules que m’havia d’escriure. Em va fer molta ilusió aquella dedicatòria que, tant pel que diu com per la seva caligrafia, expressava molt bé la meticulositat de l’escriptor i em va commoure especialment que en aquells moments hagués volgut quedar bé amb el fill del seu doctor, un noi de vint anys “afeccionat a la música i a les lletres”. Potser per això vaig sentir que havia d’assistir al seu enterrament i correspondre la seva deferènica i així ho vaig fer acompanyant als meus pares. De la cerimònia recordo especialment el camí que vam fer a peu fins al cementiri on hi havia moltes personalitats però les presències que més em van cridar l’atenció van ser les de  Raimon, comentant-li a la seva dona la bellesa del paisatge en sortir del cementiri de Sinera, i la del poeta J.V Foix, molt elegant amb el seu abric beige i el seu barret. La lectura d’Espriu necessita temps i rflexió i quasi tres décades després d’aquesta vivència començo a trobar la música d’alguns del seus poemes.

Dedicatòria de Salvador Espriu a Toni Subirana

Dedicatòria de Salvador Espriu a Toni Subirana

Categorías: CUALQUIER TIEMPO PASADO


2 Responses

  1. Concerts de matí i tarda a Maçanet de la Selva « Toni Subirana:

    [...] Teatre La Societat en el marc de l’homenatge a Salvador Espriu  que va coordinar el senyor Furné. Toni Subirana va triar per l’acte tres cançons musicades per Raimon. El propi cantautor va argumentar aquesta selecció. “Ara quan es el centenari tothom s’apressa a musicar-lo però precisament ara és el moment de recordar l’obra dels que l’han homenatjat tota la vida com és el cas de Raimon a qui el propi poeta reconeixia la sevaenorme  labor  en la difussió de la seva obra. Així Subirana va interpretar amb l’acompanyament d’Alfons Rojo les peces He mirat aquesta terra, I beg your pardon i Indesinenter intercalades amb la lectura de poemes per part dels ponents, Així mateix Subirana va aprofitar per llegir la didecatòria que li va escriure el poeta en els últims dies de vida i les vivències  que ja vam explicar en aquesta mateixa web. Vegeu http://www.tonisubirana.com/?p=2287 [...]

    07.05.2013 22:38

  2. 芒果乾:

    芒果乾

    Marvelous article, thank You !!

    22.08.2014 04:45